El món és millor si

El món és millor si s’hi parlen 7105 llengües que si en quedessin 50. Aquesta és la convicció senzilla i fonamental que ens mou a milions de persones a defensar la pervivència, la vitalitat, l’ús i l’enriquiment d’una llengua quan aquesta es veu amenaçada. És una actitud universalista, de consideració cap als altres, de respecte a la personalitat de tots els humans, és posar en valor la immensa construcció cultural col·lectiva que són les llengües i l’ús que se’n fa.

El món és millor si el català hi és que si se’l carreguen. I de ganes a alguns no els en falten. Començant per la singularitat de la Constitució Espanyola que de llengua oficial només n’estableix una i deixa, això sí, oberta la porta a una segona categoria de llengües, ni tan sols anomenades, en el supòsit que els estatuts d’autonomia (al 1978 no n’existia cap) així ho determinessin. És el desig dels que volen denigrar el català de la Franja amb canvis de nom per decret llei, liquiden tots els mitjans audiovisuals en valencià, persegueixen els bons mestres de les Illes, malden per sembrar conflictes a l’escola del Principat. Els que treballen contra la cultura, contra la llengua i, en definitiva, contra les persones, que tenim en la llengua una explicació important de qui som. Són els que persegueixen el català sempre que poden, a tot arreu on poden i tant com poden.

El món és millor si als territoris hi conviuen diverses llengües i es valoren com una riquesa. I això no està renyit, ans el contrari, amb afirmar que als territoris hi conviuen, sobretot, les persones i que, per aquest motiu, és bo, útil, necessari i, fins i tot, un deure cívic que comparteixin una llengua comuna, un punt de trobada, un pont per a la convivència. Als multilingües Països Catalans aquest rol ha de ser per a la llengua catalana, per la senzilla raó que si no ho és aquí el món es quedaria amb 7104 llengües i, per tant, seria un món pitjor.

El nostre projecte de país és el del respecte a la cultura i a la llengua. A la nostra i a totes les cultures i les llengües. El país que ofereix el català a tothom i defensa (i ho hauria de fer més) que les altres llengües dels catalans i les catalanes s’estudiïn, es coneguin, es conreïn, i molt singularment la llengua castellana.

Per això, el projecte dels catalans i les catalanes és, al capdavall, una proposta per a un món millor. En un dia com el d’ahir, diada de Sant Jordi, qui en tingui cap dubte només haurà de sortir al carrer per quedar-ne convençut.

*Aquest article ha estat publicat el 24 d'abril de 2014 a tribuna.cat

Comentaris


No hi ha cap comentari


El comentari s'ha enviat correctament