YAMAHA, SONY, SHARP: d’alguns patriotes i de la defensa de la nostra indústria

La notícia va saltar quan, amb aire despistat, el Conseller Mena anunciava que Yamaha marxava i que no s’hi podia fer res.

Ràpidament, des d’Esquerra Republicana, vam demanar explicacions al Conseller i que no deixés perdre la planta de Palau-Solità i de Plegamans perquè era central en el sector de la motocicleta a Catalunya i perquè la decisió era estrictament política: el grup centralitzava activitat a Holanda, on té la seu central europea, i al municipi del ministre de Treball de França, amb una planta molt menys competitiva que la catalana.

Mentre França i Holanda defensaven la seva indústria el Govern de Catalunya semblava despistat. Despistat? Doncs ara sabem que no tant.

Mentre els diputats dels diversos grups de l’oposició presentàvem diverses iniciatives per evitar el tancament, l’aleshores president del grup parlamentari de Convergència i Unió, Oriol Pujol i Ferrussola, hi feia negoci, uns 498.000€ segons la instrucció del cas, mentre el seu amic Sergi Alsina s’embutxacava 3,2M per la deslocalització de SHARP i 4,2M per la de YAMAHA.

Hem conegut com va utilitzar la seva posició d’influència i la seva xarxa de contactes per a facilitar tant com va poder els treballs de qui assessorava el tancament i la continuïtat de l’activitat amb un nou inversor, el grup Sesé.

Una forma d’operar semblant es va fer amb SHARP, en aquest cas la continuïtat de l’activitat anava a benefici del grup CIRSA. I amb la curiositat de que utilitzaven com a precedent l’acord de successió industrial entre SONY i FICOSA, acord que ens els seus inicis va generar moltes esperances i en el seu desenvolupament moltes decepcions.

Però també hem sabut que el tràfic d’influències es va estendre a moltes altres operacions, entre elles, algunes al Montsià i al municipi de Martorell.

El Govern haurà de donar explicacions de la seva activitat en matèria de deslocalitzacions industrials i, molt singularment, en els casos esmentats.

Esquerra Republicana ha demanat la compareixença de tots els carrecs públics que van intervenir en aquestes operacions, tots vol dir tots, siguin presidents, consellers o el que siguin.

No es pot fer tant de mal al país per al lucre personal i que la cosa quedi impune. Anirem fins al final.

Comentaris


No hi ha cap comentari


El comentari s'ha enviat correctament