• YAMAHA, SONY, SHARP: d’alguns patriotes i de la defensa de la nostra indústria

    La notícia va saltar quan, amb aire despistat, el Conseller Mena anunciava que Yamaha marxava i que no s’hi podia fer res. Ràpidament, des d’Esquerra Republicana, vam demanar explicacions al Conseller i que no deixés perdre la planta de Palau-Solità i de Plegamans perquè era central en el sector de la motocicleta a Catalunya i perquè la decisió era estrictament política: el grup centralitzava activitat a Holanda, on té la seu central europea, i al municipi del ministre de Treball de França, amb una planta molt menys competitiva que la catalana.

  • Can Vies i el bé comú

    Una setmana d’aldarulls injustificables deixen poc marge per imaginar l’entesa, el diàleg, el punt de trobada. Però malgrat tot, la ciutat no pot esquivar la contraposició, en conté tanta, tant intensa i tant variada que sempre ha de buscar un nou acord. La ciutat és la res publica , la cosa pública on conflueix la diversitat de la vida ciutadana, o això voldríem que fos, el lloc on es resolen les contradiccions a la recerca del bé comú. Per això penso que s’imposen ara algunes reflexions que ens permetin desbrossar el camí públic, aclarir aquesta boira d’irritacions.

  • El Parlament de Catalunya aprova una nova partida de 2,4 milions d’euros per a la inserció de persones en risc d’exclusió

    La darrera EPA ens ha deixat dues evidències al descobert. Primera, la lleu reducció de l’atur es deu més a la pèrdua de població activa que a la creació d’ocupació. Segona, si l’aspecte quantitatiu de la desocupació és preocupant, el qualitatiu no ho és menys: creix el percentatge d’aturats que ho són de llarga durada i el dels que no reben cap prestació. La durada de la crisi ha esgotat reserves i, així, cada mes que passa creix entre un 1 i un 2% el grup d’aturats que ho són de llarga durada, de molt llarga durada i el dels que ja no els queda prestació d’atur, primer, ni qualsevol altre subsidi, després.

  • Tercera via? Via Catalana!

    “Se'l veia tan il·lusionat esperant el tren, que ningú no gosava dir-li que no hi havia estació ni en passaven (Pere Calders, resum)”. Així @ManelCuyas, ocurrent com sempre a Twitter, responia la darrera defensa d’una tercera via de la qual no se’n coneix cap evidència, ni cap traçat ni cap remot indici. Cal reconèixer que realment és d’admirar tanta persistència, tanta confiança, tanta esperança en que arribarà algun auxili de qui repetidament presumeix de negar-lo. Però els defensors d'aquesta tercera via desconeguda semblen oblidar fets rellevants, empírics i palpables.

  • El món és millor si

    El món és millor si s’hi parlen 7105 llengües que si en quedessin 50. Aquesta és la convicció senzilla i fonamental que ens mou a milions de persones a defensar la pervivència, la vitalitat, l’ús i l’enriquiment d’una llengua quan aquesta es veu amenaçada. És una actitud universalista, de consideració cap als altres, de respecte a la personalitat de tots els humans, és posar en valor la immensa construcció cultural col·lectiva que són les llengües i l’ús que se’n fa. El món és millor si el català hi és que si se’l carreguen.

  • El moment de la ruptura democràtica

    “Ustedes han venido a hablar de algo que no existe, no existe ninguna soberanía distinta a la del pueblo español. Sencillamente: no existe!”. Amb aquesta claredat meridiana ens diu Rajoy que no hi ha cap escletxa. No existeix voluntat de reconeixement que som un poble, una nació ni d'encaix del dret a decidir dins la legalitat vigent, ni encara que poder, podrien. És cert que el TC ha incorporat l'expressió dret a decidir a la seva doctrina per primera vegada, però el fa inviable a l’encaixonar-lo als procediments que l'Estat tuteli i autoritzi.

  • Una nova República amb feina, educació i igualtat

    "...fins que va venir la República i en Quimet se'm va engrescar i anava pels carrers cridant i fent voleiar una bandera que mai no vaig poder saber d'on l'havia treta. Encara em recordo d'aquell aire fresc, un aire, cada vegada que me'n recordo, que no l'he pogut sentir mai més ". Així explicava la Mercè Rodoreda, a la Plaça del Diamant, la proclamació de la República d’avui fa 83 anys: un esclat de joia del poble, un esclat de civisme, de clam democràtic, d’il·lusió col·lectiva, de confiança en una vida millor, més justa.

  • Cal aturar el cop a les pensions, encara que sigui al Constitucional

    “Quan parlem de les pensions complementàries o de les pensions privades / … / no estem sent honestos / … / el que necesitem desesperadament és que les pensions públiques es repleguin per ampliar l’espai atribuït a les pensions privades”. Així de clar s’expressava el professor José Antonio Herce en 2012, expert en pensions en general i privades en particular. La claretat de l’acadèmic contrasta amb el discurs enrevessat del gobierno que perpetra una reforma plena d’eufemismes però de contundents conseqüències: pèrdua de poder adquisitiu dels pensionistes un any sí i l’altre també.

  • Cal aturar el cop a les pensions, encara que sigui al Constitucional

    «Quan parlem de les pensions complementàries o de les pensions privades / … / no estem sent honestos / … / el que necesitem desesperadament és que les pensions públiques es repleguin per ampliar l’espai atribuït a les pensions privades». Així de clar s’expressava el professor José Antonio Herce en 2012, expert en pensions en general i privades en particular. La claretat de l’acadèmic contrasta amb el discurs enrevessat del gobierno que perpetra una reforma plena d’eufemismes però de contundents conseqüències: pèrdua de poder adquisitiu dels pensionistes un any sí i l’altre també.

  • Sí i Sí. Farem un nou país per a tothom.

    Avui 13 de desembre s'ha produït un gran acord. Un acord que era difícil perquè uneix forces polítiques de trajectòries i discursos diferents. Però s'han posat d'acord per donar la veu a la ciutadania, amb una pregunta clara i honesta, on els que volem la independència, els que volen un estat propi i els que no volen canviar res podran expressar la seva voluntat en llibertat. Nosaltres explicarem que fer un nou país, nascut única i exclusivament de la voluntat democràtica, és la revolució democràtica amb més possibilitats d'Europa.

  • De la Renda Mínima a la plena activitat

    Hi ha governants que diuen veure llum al final del túnel. No és el cas de les institucions europees que ens diuen que fins al 2015 no hi haurà crèdit a les famílies ni a les empreses i que, anant bé, no serà fins aleshores que es crearà ocupació neta. Tampoc la veuen les 217 mil persones que viuen en famílies amb tots els membres a l’atur. La crisi ja fa cinc anys que dura i els seus efectes van més enllà de les xifres de l’atur. Cada mes més aturats han esgotat el subsidi, avui ja són prop del 40% i les reformes introduïdes contra els drets laborals fan que si la feina arriba és menys remunerada, amb menys drets a prestacions, més temporal i discontinua.

  • Catalunya ho està fent molt bé

    Hi ha polítics catalans als que, per falta de coratge suficient per encarar-se al poder de l’Estat, passen l’estona buscant totes les pegues a la resta de partits catalans o, especialment, a la societat civil o als mitjans públics. Per excusar la seva impotència, han passat l’estiu criticant la #viacatalana i quan són a la Festa de la Rosa, per posar un exemple, muts davant dels amos. Doncs no. Diguem-ho clar: el poble de Catalunya ha expressat la seva voluntat de forma modèlica. Diria més: de forma impecable i inèdita a Europa.

  • Vint-i-cinc raons per ser a la Via Catalana

    1. Seré a la Via Catalana per dir al món que som una nació i que volem governar-nos amb les mateixes eines amb que ho fan la resta d'Estats europeus. 2. Seré a la Via Catalana perquè vull sortir d'aquesta crisi i la independència em sembla el camí més curt per fer-ho. 3. Seré a la Via Catalana perquè reivindiquem la independència a través d'una consulta. I per això convido a tots aquells partidaris del dret a decidir que hi siguin, perquè estem d'acord en la primera passa a fer i ningú fa més per la consulta que els que som independentistes.

  • Perquè ens hem abstingut a la proposició de Llei del mínim vital garantit?

    Aquest matí el grup parlamentari ens hem abstingut en la votació de l’esmena a la totalitat de la Proposició de Llei del Mínim Vital Garantit. Atès que alguns grups polítics estan enviant missatges molt distorsionats sobre el sentit del nostre vot, valgui aquesta blocada per donar-hi resposta. Ens hem abstingut perquè compartint la intenció expressada per ICV, veiem tres greus defectes en aquesta proposta: 1. Perquè deixa sense sentit la iniciativa legislativa popular per a la Renda Garantida de Ciutadania.

  • Països Catalans, nou(s) estat(s) d'Europa?

    La nació que proposem va de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar. Així com d’altres poden fer altres propostes, molt respectables totes elles, aquells que ens sembla una sortida raonable i avantatjosa pels seus ciutadans i una manera de contribuir a fer un món millor, estem en el nostre dret de proposar els Països Catalans. I d’organitzar-nos amb persones de tota aquesta geografia per proposar-ho col·lectivament. I encara que ens ho demanin veus “amigues”, no demanarem disculpes per organitzar-nos col·lectivament en el marc dels Països Catalans els que compartim els Països Catalans com a projecte.